La producció de La Nit dels Assassins neix de vàries felices coincidències. D’una banda, el descobriment d’una obra amb un enorme potencial teatral, que tracta un tema universal i que posseeix una estructura metateatral que permet als actors grans possibilitats interpretatives.

D’altra banda, el desig de l’equip de continuar treballant plegats després d’haver establert uns codis comuns al llarg d’altres projectes anteriors i de consolidar la relació director-actors que s’havia demostrat creativa i dinàmica.

A més, es tractava d’engegar un procés d’investigació i de creació que casava perfectament amb el fet que fos un text que permetia als actors actuar amb molts registres interpretatius i amb una gama expressiva molt àmplia.

I, per últim, el fet de que si bé l’obra ha estat traduïda a vint-i-un idiomes, mai ho havia estat en català. I que,

per tant, significava la posta en escena, per primera vegada d’aquest text en aquesta llengua.

Només, calia, doncs, posar-se en marxa.

La Nit dels Assassins és una obra que no deixa indiferent: la trama atrapa els espectadors de forma progressiva en un continu canvi d’expectatives i de sorpreses que es van suscitant i endinsa el públic en una atmosfera on es combina el humor cruel i el dramatisme a estones esperpèntic. Els temes universals de què tracta: la família, matar al pare, el conflicte generacional… sóntemes que obsessionen a tota societat, a qualsevol banda del món i que justifiquen el seu èxit internacional.