La sala no és la sala,

la sala és la cuina.

El quarto no és el quarto,

El quarto és el lavabo.

Amb aquesta cançó d’aparença infantil, el dramaturg cubà José Triana s’endinsa en el món màgic dels seus personatges, els quals es troben immersos en les seves

preguntes, perduts en un laberint sense fi.

Triana compara el clima de malson al de Las Criadas de Genêt però, en paraules del mateix autor “amb més desesperació i crueltat , ja que els germans no poden

realitzar el crim, son actors condemnats a assajar-lo ad infinitum”.

José Triana va començar a escriure “La Noche de los Asesinos” a Madrid, l’any 1958, però no va ser fins gairebé deu anys després (1966) quan es va representar, dins del VI Festival de Teatro Latinoamericano Casa de las Américas, obtenint el premi Gallo de La Habana, màxima distinció

rebuda per un espectacle.

Degut al seu gran èxit, el 1967 emprenen una gira per Europa, convidats pel Teatre de les Nacions a París, seguint després al Festival Internacional de Venècia i

inaugurant el “Nou teatre”. Paral·lelament, l’obra es tradueix i es porta a escena a Londres, a càrrec de la Royal Shakespeare Company. La gira per Europa acaba a

finals del 1967 sense visitar Espanya, que vivia sota la dictadura franquista, per decisió de les autoritats cubanes. Posteriorment, l’obra es tradueix a vint-i-un idiomes i es divulga àmpliament per tots els continents: des de Àfrica fins al Orient Mitjà.

L’obra de Triana va ser una reflexió davant del dilema de la revolució cubana. La gesta rebel, des dels seus inicis va posar límits a tota acció de canvi contra sí mateixa i va considerar una amenaça a qui es plantegés qualsevol tipus de transformació . Amb aquesta situació, l’any 1980,

Triana agafa el camí de l’exili i s’estableix a París, on resideix encara avui.

Ara, i per primera vegada, La Nit dels Assassins s’estrena en català.